Epigenètica i ovodonació: un vincle que també es crea durant la gestació
Contingut mèdic escrit per la Dra. Grether Pérez Díaz.
Especialista en Ginecologia i Reproducció Humana Assistida · Directora mèdica de Clínica de Fertilitat Gaia
Núm. de col·legiada: 080847961
Quan l’ovodonació implica també fer el dol pel vincle genètic
L’epigenètica ens ajuda a comprendre que l’entorn de l’úter, la placenta, l’alimentació i les cures durant l’embaràs poden influir en la manera com s’expressen determinats gens, sense alterar la seqüència de l’ADN.
En un tractament d’ovodonació, el futur nadó no rep l’ADN nuclear de la mare que el gesta, però l’embaràs sí que és important.
Rebre la recomanació de recórrer a una ovodonació acostuma a ser un moment carregat d’emocions. Per a moltes dones, especialment entre els 40 i els 50 anys, aquesta opció arriba després d’un llarg recorregut marcat per intents d’embaràs, tractaments de fertilitat, pèrdues gestacionals o diagnòstics que indiquen una reserva ovàrica disminuïda o una qualitat ovocitària compromesa.
És habitual que en aquest punt apareguin preguntes molt personals: «S’assemblarà a mi?», «Sentiré que és realment el meu fill o la meva filla?», «Tindré alguna influència en el seu desenvolupament?», «Com afectarà això la seva salut, la seva capacitat intel·lectual o la seva personalitat?».
Aquestes inquietuds són completament comprensibles i formen part del procés. A la Clínica de Fertilitat GAIA, a Sabadell, les escoltem sovint durant les visites. Per aquest motiu, quan abordem la relació entre epigenètica i ovodonació, ho fem des del rigor científic, amb sensibilitat i transparència.
Què és l’epigenètica? Una explicació fàcil d’entendre
L’epigenètica estudia com determinats factors poden activar, silenciar o modular l’expressió dels gens sense modificar la seqüència de l’ADN. Una manera senzilla d’entendre-ho és pensar que l’ADN és com una partitura: l’epigenètica no canvia les notes, però pot influir en la manera com aquesta partitura s’interpreta.
En reproducció assistida, aquest concepte té un interès especial perquè l’embrió creix i es desenvolupa dins d’un entorn molt específic: l’úter de la dona que el gesta. Al llarg de l’embaràs s’estableix una comunicació biològica constant entre l’embrió, la placenta i l’organisme matern. Aquesta interacció no modifica l’ADN del futur nadó ni el converteix en el de la mare gestant, però sí que contribueix a crear les condicions en què es produeix el seu desenvolupament.
En altres paraules, l’epigenètica no implica que el nadó adquireixi la informació genètica de la mare receptora.
El que sí que sabem és que la gestació és un procés actiu i complex. La mare no només ofereix un espai on el fetus creix, sinó que proporciona un entorn biològic, hormonal, immunitari, nutricional i emocional que acompanya i afavoreix el desenvolupament durant tota la vida prenatal.
En l’ovodonació, què aporta la mare gestant?
En un tractament d’ovodonació, l’òvul prové d’una donant i és fecundat amb el semen de la parella o d’un donant, segons cada cas. Això significa que el material genètic nuclear de l’embrió té l’origen en els dos gàmetes utilitzats: l’òvul i l’espermatozoide. És un fet que cal comunicar amb claredat.
Tanmateix, la mare que gesta aporta elements essencials:
- L’úter, on l’embrió s’implanta i es desenvolupa al llarg de l’embaràs.
- L’entorn hormonal necessari perquè l’endometri sigui receptiu i la gestació evolucioni adequadament.
- La placenta, òrgan d’intercanvi entre la mare i el nadó.
- Factors nutriocionals, metabòlics i immunològics.
- La cura durant l’embaràs, els hàbits de salut i el seguiment mèdic.
Per aquest motiu, quan una pacient pregunta: «Encara que l’òvul no sigui meu, tinc alguna influència en el meu fill o la meva filla?», la resposta és sí, hi influeix. La gestació té un paper rellevant en el desenvolupament gestacional i, possiblement, en patrons d’expressió genètica, no en la seqüència genètica heretada.
L’epigenètica pot fer que el nadó s’assembli més a la mare gestant?
Aquesta és una de les preguntes més freqüents i també una de les que hem de respondre amb més prudència. L’aspecte físic depèn sobretot de la genètica heretada, és a dir, de la combinació de l’òvul i l’espermatozoide. En l’ovodonació, per aquest motiu, es fa una selecció mèdica de la donant buscant compatibilitat fenotípica: trets físics generals, grup sanguini quan correspon i altres criteris clínics establerts per la normativa i per l’equip mèdic.
L’epigenètica no permet assegurar que el nadó s’assemblarà físicament a la mare gestant. No seria correcte prometre-ho. Però sí que ajuda a entendre que el desenvolupament humà no depèn únicament d’una llista tancada de gens. Hi ha una interacció constant entre la genètica, l’ambient intrauterí, l’embaràs, el naixement, la criança, els vincles, l’alimentació, el son, l’entorn emocional i les experiències de vida.
Per tant, el vincle amb el nadó no es redueix a l’origen de l’òvul. La maternitat en l’ovodonació es construeix des de la decisió, el tractament, la gestació, el naixement i la criança.
I la intel·ligència, el caràcter o la salut emocional?
Una altre preocupació molt habitual és la capacitat intel·lectual o la futura personalitat del nen o la nena. És comprensible: quan una pacient accepta una donació d’òvuls, desitja saber si podrà sentir-se segura respecte al futur del seu fill.
La resposta, des del punt de vista científic, és que tant la capacitat intel·lectual com el temperament o l’equilibri emocional són característiques molt complexes. Hi intervé la genètica, l’embaràs, l’estat de salut de la mare, l’entorn familiar, l’estimulació, l’educació,el son, la nutrició, l’aferrament i molts altres elements.
Per aquest motiu, no és correcte presentar l’epigenètica com una explicació que garanteixi una semblança en la intel·ligència, el caràcter o les emocions. El que sí que sabem és que el desenvolupament d’un infant és un procés continu i influït per múltiples factors. En aquest procés, la mare gestant exerceix un paper important durant l’embaràs, i el context familiar i afectiu en què el nen o la nena creix continua modelant el seu desenvolupament després del naixement.
Quina relació existeix entre l’epigenètica i el risc genètic?
És habitual preguntar-se si l’epigenètica pot disminuir o modificar el risc de patir malalties genètiques en un tractament d’ovodonació. La resposta és que no, ja que la genètica i l’epigenètica són conceptes diferents.
El risc de transmetre alteracions genètiques està determinat principalment per les característiques genètiques dels gàmetes utilizats. En canvi, l’epigenètica analitza com diversos factors ambientals poden influir en l’activitat o la regulació d’alguns gens durant el desenvolupament de l’embrió, sense alterar la seqüència de l’ADN.
Per això, l’avaluació mèdica i genètica de les donants continua sent una peça clau en els programes d’ovodonació. Tot i que l’epigenètica aporta coneixement sobre la influència de l’embaràs en el desenvolupament fetal, no reemplaça els controls genètics ni redueix per si mateixa el risc de malalties hereditàries.
Què ens pot explicar l’epigenètica i què no
El que sí ens pot explicar
- L’entorn uterí participa en el desenvolupament prenatal.
- La nutrició, el metabolisme, la inflació, les hormones i la placenta poden influir en senyals biològics durant la gestació.
- La mare gestant no és passiva, el seu cos sosté, comunica i acompanya el desenvolupament del nadó.
- En els tractaments d’ovodonació, la maternitat va més enllà de la genètica i inclou també una dimensió gestacional, emocional i afectiva.
El que no hem de prometre
- Que l’epigenètica farà que el nadó sigui genèticament igual a la mare gestant.
- Que garanteix semblança física, intel·ligència, personalitat o absència de malalties.
- Que elimina els riscos genètics o obstètriques.
- Que substitueix la importància d’una bona selecció de donant i d’un seguiment mèdic adequat.
Aquesta distinció és fonamental per informar correctament. L’epigenètica pot ser una font de tranquil·litat, però no s’ha d’utilitzar com un argument exagerat o comercial. En medicina reproductiva, oferir informació rigorosa, clara i transparent és la millor manera de generar confiança.
Preguntes habituals sobre l’epigenètica i l’ovodonació
L’epigenètica modifica l’ADN del futur nadó?
No. L’epigenètica no modifica la seqüència de l’ADN. Pot influir en la manera com alguns gens s’expressen o es regulen durant determinades etapes del desenvolupament.
Pot assemblar-se a mi encara que l’òvul sigui donat?
Els trets físics depenen, principalment, de la informació genètica aportada pels gàmetes. A Espanya, la selecció de la donant és responsabilitat de l’equip mèdic, que busca la màxima compatibilitat amb la receptora seguint criteris mèdics i de seguretat. L’epigenètica no permet assegurar una semblança física amb la mare gestant.
És habitual sentir tristesa pel fet de no poder utilitzar els propis òvuls?
Sí. És una vivència freqüent i moltes dones passen per un procés de dol genètic abans d’acceptar un tractament d’ovodonació. Compartir aquestes emocions amb l’equip mèdic, resoldre els dubtes i comptar amb suport emocional pot facilitar una decisió més conscient i viscuda amb més serenitat.
Conclusió: la genètica és important, però no és l’únic factor
L’ovodonació pot despertar dubtes profunds sobre la indentitat, la semblança, el vincle i la maternitat. Lepigenètica ajuda a comprendre que la mare gestant té un paper actiu durant l’embaràs, encara que no aporti l’òvul.
Això no significa restar importància a la genètica, sinó reconèixer que la maternitat també es construeix a través de la gestació, la cura, el vincle afectiu i la criança. Tots aquests elements formen part de la història i del desenvolupament de cada infant.
Si vols rebre més informació sobre el paper de l’epigenètica en l’ovodonació o conèixer quin tractament de reproducció assistida s’adapta millor a la teva situació, a Clínica de Fertilitat GAIA t’oferim una valoració mèdica individualitzada, informació basada en l’evidència científica i un acompanyament proper durant tot el procés.
Demana una primera visita a Clínica de Fertilitat Gaia, a Sabadell, i resoldrem tots els teus dubtes de manera personalitzada.
Bibliografia
- American Society for Reproductive Medicine (ASRM). Gamete and embryo donation guidance, 2024.
- ReproductiveFacts.org / ASRM. Gamete and embryo donation patient education fact sheet.
- ESHRE. Good practice recommendations for information provision for those involved in reproductive donation.
- BOE. Ley 14/2006, de 26 de mayo, sobre técnicas de reproducción humana asistida.
- Peral-Sanchez I. et al. Epigenetics in the Uterine Environment: How Maternal Diet and ART May Influence Development. 2021.
- Silvestris E. et al. Pregnancy by Oocyte Donation: Reviewing Fetal-Maternal Interactions and Obstetric Outcomes. 2023.
