Seminograma
El seminograma, també anomenat espermiograma, és la prova bàsica per avaluar la fertilitat masculina. Permet analitzar una mostra de semen i valorar tant les seves característiques generals com la qualitat i el comportament dels espermatozoides.
Quan es complementa amb el seminograma REM (Recompte d’Espermatozoides Mòbils), obtenim una visió més precisa de la capacitat real de fecundació, especialment útil per decidir el tractament de reproducció assistida més adequat.
En què consisteix el seminograma?
El seminograma és l’estudi inicial del factor masculí. Analitza paràmetres macroscòpics i microscòpics del semen, fet que permet orientar sobre:
- La funció de les glàndules sexuals masculines.
- Possibles alteracions seminals.
- El potencial reproductiu de l’home.
És una prova senzilla, però fonamental com a primer pas.
Què és el seminograma REM?
El seminograma REM avalua la supervivència i la capacitat funcional dels espermatozoides després d’un procés de capacitació espermàtica.
La capacitació és el conjunt de canvis que permeten a l’espermatozoide fecundar l’òvul. Al laboratori es reprodueix aquest procés mitjançant tècniques com:
- Swim-up.
- Gradients de densitat.
El REM indica el nombre d’espermatozoides mòbils progressius obtinguts després de la capacitació.
És una dada clau per decidir quina tècnica de reproducció assistida és la més adequada.
Quins paràmetres s’analitzen en un seminograma?
Paràmetres macroscòpics del semen:
pH
Avalua el grau d’acidesa o alcalinitat de la mostra.
Un pH normal és igual o superior a 7,2. Alteracions poden indicar problemes en les glàndules accessòries.
Color i aspecte
El semen normal té un aspecte opalescent i blanquinós-groguenc. Canvis en el color, la transparència o la presència d’elements anòmals poden orientar cap a determinades alteracions.
Volum
El volum normal és ≥ 1,4 mL i ≤ 6 mL.
- Volum baix: hipospermia.
- Volum elevat: hiperespermia.
Pot variar segons l’abstinència sexual i altres condicions clíniques.
Licuefacció
Després de l’ejaculació, el semen ha de tornar-se líquid en uns 20 minuts a temperatura ambient.
Si aquest procés supera els 60 minuts, es considera anòmal i ha de reflectir-se en l’informe.
Paràmetres microscòpics del seminograma:
Concentració espermàtica
Indica el nombre d’espermatozoides per mil·lilitre i el total en la mostra. Es considera normal:
≥ 16 milions/mL.
≥ 39 milions en total.
Valors inferiors s’anomenen oligozoospèrmia.
Mobilitat espermàtica
Avalua la capacitat de moviment:
- PR: mobilitat progressiva.
- NP: mobilitat no progressiva.
- IMV: immòbils.
Una mobilitat normal requereix:
PR > 30 %
PR + NP ≥ 42 %
Les alteracions s’anomenen astenozoospèrmia.
Vitalitat
Mesura el percentatge d’espermatozoides vius.
- Valor normal: > 54 %
Valors inferiors indiquen necrozoospèrmia.
Aglutinació espermàtica
La unió anòmala d’espermatozoides mòbils pot indicar un factor immunològic i requerir estudis addicionals.
Altres components cel·lulars
Es poden observar cèl·lules epitelials, cèl·lules germinals o leucòcits.
La presència de més d’1 milió de leucòcits/mL es denomina leucospèrmia i pot indicar inflamació o infecció.
Morfologia espermàtica
Analitza la forma de l’espermatozoide (cap, peça intermèdia i cua).
Segons criteris estrictes (Kruger/Tygerberg), es considera normal ≥ 4 % de formes normals.
Per sota d’aquest valor es denomina teratozoospèrmia.
Per a qui està recomanat el seminograma i el seminograma REM?
El seminograma és la prova inicial recomanada per a qualsevol estudi de fertilitat masculina, ja sigui en el context de recerca d’embaràs natural o de reproducció assistida. El seminograma REM s’indica quan es necessita una valoració més precisa de la capacitat real de fecundació dels espermatozoides.
En molts casos, el seminograma i el REM permeten evitar tractaments innecessaris i escollir des de l’inici la tècnica amb més probabilitat d’èxit. Ambdues proves són especialment útils en casos de:
Dificultat per aconseguir embaràs després de diversos mesos.
Estudi previ a un tractament de reproducció assistida.
Resultats alterats en proves anteriors.
Fallades de fecundació en tractaments previs.
Avortaments recurrents o fallades d’implantació sense causa clara.
Valoració per escollir entre inseminació artificial, FIV o ICSI.
Preguntes freqüents sobre el seminograma
Es recomana mantenir una abstinència sexual de 2 a 5 dies, evitar infeccions recents, episodis de febre i el consum d’alcohol, i seguir les indicacions mèdiques per garantir resultats fiables.
Sí. Un seminograma alterat no impedeix ser pare. Existeixen estudis complementaris i tractaments de reproducció assistida que permeten aconseguir l’embaràs en la majoria dels casos.
Sol·licita la teva cita sense compromís
A GAIA, l’estudi del semen es concep com una valoració global i no només com una suma de dades. El seminograma i el REM permeten adaptar el tractament a cada cas, evitar intents innecessaris i triar l’estratègia amb més probabilitats d’èxit.
A GAIA, l’estudi del semen es concep com una valoració global i no només com una suma de dades. El seminograma i el REM permeten adaptar el tractament a cada cas, evitar intents innecessaris i triar l’estratègia amb més probabilitats d’èxit.
